REDES SOCIALES

siguenos en facebooksiguenos en Google+siguenos en TwitterCanal de youtubeSígueme en LikedinSígueme en Pinterestsígueme en Blogger

sábado, 13 de octubre de 2018

CONFERÈNCIA: POLÍTICA I DEMÒTICA -LLUÍS MARÍA XIRINACS

Lluís María Xirinacs Plaça Sant Jaume any 2000 plantada diaria per la Independència


CONFERÈNCIA

"POLÍTICA I DEMÒTICA”
 LLUÍS MARÍA XIRINACS


PONENTS: ROSER VECIANA OLIVÉ
NÚRIA ROIG ESTEVE


LLOCCAFÈ DE L’ÒPERA
La Rambla, 74, de Barcelona (davant del Gran Teatre del Liceu)


Data: Dimarts 6 de novembre 
Hora: 20:00 hores


PONÈNCIA:


A càrrec de: Roser Veciana Olivé.



Roser Veciana Olivé.

Activista pels drets humans individuals i col•lectius: moviments de base feminista, veïnal  i ecologista.

Treballà en àrees de Salut Mental: psiquiatria comunitària (1980-1992).
Diversitat familiar: Associació Ekre@

Formà part de la candidatura Els Verds. Regidora de Drets Civils a l’Ajuntament de Barcelona (1999-2003).

Membre de Germanies, secció de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs: Tasca en el vessant pedagògic impartint Tallers de Diàleg i Consens i col•laborant en actes de diversos àmbits de la Fundació.


 A càrrec de: Núria Roig Esteve.


Núria Roig Esteve.

Llicenciada en Filologia Catalana i en Filosofia i Ciències de l’Educació.
 
Mestra de Català a EGB (1975-1996). Professora de Llengua Catalana i Literatura al Primer Cicle d’ESO (1997-2013).

Estudis de Globàlium, el Model filosòfic de L. M. Xirinacs. Inici: 2000- 2001. 

Coordinadora voluntària de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.

Participació en l’Assemblea de Catalunya (anys 70) i actualment a l’ANC, formant part de la base a les Territorials corresponents.


Document base: POLÍTICA I DEMÒTICA de Lluís Maria Xirinacs

LLuís María Xirinacs vaga de fam  i plantada diària, 1975 davant de la presó Model per l’amnistia dels presos 


Els alemanys estan contínuament inventant paraules noves. Diuen que això afavoreix el pensament filosòfic. Els francesos no suporten la introducció de neologismes. Diuen que enterboleixen el llenguatge clar i distint. Potser els catalans podríem ocupar un terme mig i permetre’ns d’inventar-ne algun. Jo avui proposo la introducció d’un nou mot, que de fet ja existeix en els diccionaris, però al qual vull donar un significat més estricte. Ja sé que no tothom qui vol pot introduir, en el feix de costums que és un idioma, un nou mot amb èxit popular. Els costums varien molt lentament. Poso tres exemples de neologisme triomfant: “Superar-se”, tal com s’usa popularment avui és d’origen hegelià, “acomplexar-se” és d’origen freudià i “alienació” d’origen marxià. Esdevenen vives les paraules noves si encerten a anomenar millor realitats vives mal anomenades.

La nova paraula és “demòtica”, que no cal confondre amb “domòtica” o informatització de la llar, treta de la paraula llatina “domus”. Ací, “demòtica” ve de “demos”, paraula grega que significa poble. Tant el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans com el de l’Enciclopèdia catalana ens la defineixen com a adjectiu femení referent a cosa del poble, que pertany al poble, que és popular. Joan Coromines, amb la seva proverbial meticulositat ens explica que és paraula culta i tardana. El primer document conegut en el qual apareix és de 1868, amb el títol de “Diccionari Suplement de tots els diccionaris publicats fins ara de la Llengua Catalana”, escrit per una Societat de Literats i revisat per A. Costa. L’editorial fou l’Espasa que ja era fundada per aquells temps.

¿Per què vull donar èmfasi a aquesta paraula? Perquè vindria a anomenar una realitat important que ha estat ocultada, marginada i reprimida durant més de dos segles i que cal urgentment rehabilitar. No és la primera vegada que en parlo. “Demòtica”, si és allò referent al poble, es fa necessària en paral•lel a l’altra paraula que encapçala aquest article, la paraula “política”, l’ús de la qual és plenament acceptat. Tothom sap que és un polític, fer política, una decisió política, economia política, la “classe” política.


Tant com avui dia n’és de desprestigiat el contingut, n’és de prestigiat l’ús sociolingüístic. En totes les societats occidentals, autoanomenades democràtiques, s’hacavat un fossar entre el poble i els polítics. Cabalment ara que l’Estat espanyol accedia a la democràcia! Aquest desprestigi ha anat creixent poc a poc i ve de lluny.

Així com els romans distingien el Senat i poble, “Senatus populusque romanus” (el Senat i el poble romà) així els grecs distingien la política i poble, “polis kai demos” ( la política i el poble). He triat l’arrel grega “demos” de poble per similitud amb la paraula grega “polis” de política. La gent sap molt de grec sense saber que en sap. Tothom usa la paraula d’origen grec “política” sense creure’s saber grec. Doncs també pot tothom avesar-se a dir “demòtica” sense complexos. Com que  els polítics veten l’ensenyament del grec a l’escola l’anirem aprenent al carrer.


A Grècia “polis” era la política, no la comunitat humana municipal. En la nostra gran ignorància “il•lustrada” ens creiem que polis, del grec, o ciutat, de “civitas” llatina, és la comunitat humana d’un territori. El transport metropolità, l’àrea metropolitana, la metròpolis (la mare de les “polis” en grec), la gran ciutat, la ciutat de Girona (mai no es diu el poble de Girona), tot ens sembla que fa referència a la comunitat humana d’un municipi o supermunicipi. I, en el fons, no és així. S’ha interposat una perversió del llenguatge que ofusca la ment i castra l’acció.

A tots els pobles antics, les comunitats basades en el parentiu es deien “natio” en llatí i “genos” en grec. El conjunt de les nacions de nacions del mateix origen o tronc, llars, barris , municipis, comarques, etc. formaven el “populus”, el “demos”, meravellosament vertebrat en el seu interior. Apte per a resistir les majors agressions.

Fins ací encara no apareixen ni la ciutat ni la política. Aquestes entren en escena quan, per conveniència econòmica o de defensa, “nationes” o “genoi” de diferents orígens o troncs pacten una unió confederal entre elles a nivell, no popular, no de base, ans oficial i es doten d’un Estat, d’una autoritat conjunta que fins a aquell moment no els feia falta.

Això constitueix la ciutat per damunt del poble compost de nacions, la política per damunt de la voluntat popular o “demòtica”. És curiós que la unió de dona i home en una llar, provinents ambdós per llei antiincest d’orígens o troncs mútuament allunyats, genera un parentiu estrany, artificial, no gens natural o nacional que precisament pren el nom de polític. ¿Havíeu pensat mai per què parlem de pare polític quan ens referim al sogre o de fill polític si parlem del gendre? La política és una relació extra i supracomunitària, extra i suprapopular. Política i demòtica són dues coses essencialment diferents. Ciutat i poble també. Ara equivocadament la ciutat és un poble més gran i prou. En el fons no és així.


En els temps de la Il•lustració, del liberalisme, del racionalisme, de la modernitat, de la Revolució Francesa, un corró infame passa per damunt del poble de nacions i massifica, redueix a la homogeneïtat els individus, les llars, els municipis, les comarques. les regions, les nacions, etc. Tots formem una pasta uniforme: “les citoyens de la patrie”: cinquanta milions. Ja Grècia es queixava de la massificació: “plethýs” en comptes de “demos”. I caigué la democràcia grega. També Roma es queixava de la mateixa massificació que el poder polític exercia sobre el “populus” fins a convertir-lo en “plebs”. Però on el fenomen ha esdevingut generalitzat és en el model occidental actual de societat. En cada municipi, la hipertròfia de la ciutat, de la política ha destruït el poble, el “demos”. Ja ni se sap distingir entre àmbit social oficial o polític i àmbit social popular o públic. La política ha fagocitat el poble. I a allò que és de l’Estat se li diu públic o nacional: empresa pública en comptes d’empresa estatal, document nacional, escola pública, nacionalització de la xarxa de ferrocarrils, televisió pública, nacionalitat en el passaport en comptes de ciutadania, sanitat pública, etc. A això que no és públic ans és oficial, no se li oposa allò que és realment públic, popular, demòtic. Se li oposa l’àmbit privat format d’una gran massa amorfa, estandarditzada, d’individus clònics, des del punt de vista social, als quals es consulta “democràticament” un a un i per separat en eleccions i referèndums. Mai no es vol permetre una informació no políticament correcta, no oficial, ans autènticament pública, responsable, sobirana, independent. La mateixa cosa cal dir del debat públic, de l’opinió pública, de les decisions públiques, de les accions públiques, no oficials, que no han d’ésser censurades per interessos polítics. No hi ha vida verament democràtica. Alguns individus privats, amos de l’Estat autoritari, han fabricat des de l’Estat un àmbit privat massificat amb el que s’han aliat contra la vida del poble, la vida verament pública i democràtica.


L’individu s’ha idiotitzat, ha esdevingut malalt crònic d’autisme, ha perdut la seva dimensió comunitària. L’Estat s’ha inflat i ha esdevingut crònicament endogàmic, talment un monstre Leviatan devorador del poble.

Com que tot això no m’agrada gens, com que cal salvar de l’estat de coma el poble, fa anys que vaig abandonar la política i vaig decidir de dedicar-me a la demòtica.

No sóc polític. Sóc demòtic. I, sense moure’m ni un pèl del territori públic de la demòtica més estricta, exigeixo als individus estrictament privats que s’afanyin a desplegar la seva dimensió comunitària atrofiada i dimissionista i als endogàmics poders oficials de l’Estat que s’afanyin a replegar la seva dimensió comunitària hipertrofiada i abassegadora.
                                                                     
Lluís M. Xirinacs. 24.6.2000


Més informació a www.lluismariaxirinacs.cat/wp  dins l’apartat “Política i demòtica”.

DOCUMENTAL


 Xirinacs, de l’amnistia a la independència

Fundació Catalunya. 2001. Realització: Lala Gomà. Guió: Xavier Montanyà.
 
Col•laboració de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i altres persones i entitats.


En finalitzar la xerrada, les ponents Roser Veciana Olivé i Núria Roig Esteve, obriràn el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Us hi esperem!!!



Com arribar-hi:

CAFÈ DE L'ÒPERA

LA RAMBLA, 74   Barcelona
(Davant del Gran Teatre del Liceu, a poca distància de la Plaça de Catalunya)


“El cafè de l’Òpera”, està situat a La Rambla, nº 74, en el bulevard més famós de Barcelona, davant el gran Teatre del Liceu i a molt poca distància de la Plaça de Catalunya. És una  cafeteries històrica, local confortable, emblemàtic, amb glamur i solera, on s’hi poden tenir tertúlies en un ambient tranquil, fer-hi conferències i gaudir, si es vol, d’un sopar informal, en ple cor de la ciutat.
Les comunicacions i accessos són excel•lents. Davant mateix hi ha la boca del Metro “Liceu” L3, línia verda i diverses línies d’autobusos. A la veïna Plaça de Catalunya hi ha el Metro “Plaça de Catalunya” L1, línia vermella, diverses línies d’autobusos, les línies de “Rodalies Renfe”, l’estació de “Ferrocarrils de la Generalitat” i el servei nocturn d’autobusos. A la mateixa plaça també hi trobareu un Parking públic de fàcil accés.

Millor ubicació impossible!!!

Us hi esperem!!!

Mòbil per a confirmar l’assistència o per a qualsevol consulta: 654 113 551

Montse Guardia.


GRUP PSICOGNOSIS SOCIAL –GPS

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Datos personales

Mi foto

Siempre he sentido interés en el comportamiento y capacidades del ser humano. Todo ello me ha llevado a emprender distintas disciplinas, por un lado conocer como restablecer energeticamente a las personas a través de la Medicina Tradicional China, así como la homeopatia, flores de Bach, reflexoterapia, entre otras terapias.

La psique también me ha interesado, licenciándome en Psicología.

Regularmente imparto curso y talleres de psicología transpersonal, concretamente enfocados al autoconocimiento a través del Eneagrama de la personalidad.

Recientemente estoy facilitando Master Minds y he creado un metodo llamado SI.NI.L.A.Y.A. Para más información podéis visualizar el vídeo en: http://youtu.be/CNC3TkF2c9U