jueves, 28 de febrero de 2019

CONFERENCIA: "MI ALMA Y YO" -COMO MANTENER UN EQUILIBRIO PSICO-ESPIRITUAL




TEXTO TRADUCIDO EN ESPAÑOL

DIMARTS 19 MARÇ 2.019  


C O N F E R È N C I A

"LA MEVA ÀNIMA I JO"

COM MANTENIR UN EQUILIBRI PSICO-ESPIRITUAL


PONENT: DOLORS MARÍN TUYÀ


LLOCCAFÈ DE L’ÒPERA


La Rambla, 74, de Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu)




Data: Dimarts 19 març 2019 


Hora: 20:00 hores


Xerrada: “LA MEVA ÀNIMA I JO".  COM MANTENIR UN EQUILIBRI PSICO-ESPIRIITUAL.

A Càrrec de: Dolors Marín Tuyà.


Va fer la carrera de Filosofia /secció de Psicòloga ( 1977-1982).

Va exercir en la Salut Pública 1984-2011 al Clínic i Departament de Salut, com a psicoterapeuta fent protocols de terapia individual, grupal, i intervencions comunitàries.

Formació personal sanitari
Recerca
Publicacions

Dolors Marín va Crear el 1r centre a Espanya per l’atenció del tabaquisme (fumava el 70% de la gent a finals dels anys 70’s)

Activisme en drets humans.

Membre del Secretariat Nacional de l’ANC en periode fundacional 2011-2013. Va ser-ne presidenta abril 2011-abril 2012 i editora del butlletí de l’ANC. (Asamblea Nacional de Catalunya).

Coordinadora de la sectorial de psicologia ANC 2015-2018.

Promotora del DRET A LA HISTÒRIA des del 2010


"LA MEVA ÀNIMA I JO"




Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà. La meva ànima no sóc jo. Jo sóc jo. Jo tinc la meva ànima. La meva ànima és la que ho sap tot de mí, de la meva pròpia vida interior d’afectes, idees, emocions, sensacions i decisions. Ho sap tot millor que jo perquè no es distreu com jo. Jo em distrec en el soroll i el tràfec diari. Tenir una mentalitat analítica i empírica fa que les denses boires formals m’allunyin de la meva pròpia ànima. Llavors és quan em desanimo. Per a recuperar l’estat d’ànim cal saber escoltar i atendre l’ànima.

La meva ànima em parla, sóc jo que amb les enormes distraccions d’avui dia no l’escolto. L’acostumo a tenir allà dins, ignorada i confinada. No la veig perquè la tinc just darrere meu, dins meu. Hi és sempre i és tan viva com jo.

La meva ànima viu en el meu refugi interior, sempre m’espera i, quan hi vaig, allí la tinc i m’anima. Brilla quan estic amb ella. Amb ella m’aquieta, em relaxa, em concentra. Amb ella quedo lluny del brogit de fora. I vaig sabent més de mi i m’animo.

I és que no és l’economia o la ciència que ho arreglen tot, hi ha una part que correspon, malgrat que negada i marginada, al món de l’esperit. La consciència. Que és d’on brolla la intel·ligència i la voluntat, la responsabilitat i la llibertat, la independència i la sobirania de cada persona. Jo tinc el meu cos (psíquic i físic) i tinc la meva ànima (sentiment emocional profund i els costums de persona individual i col·lectiva).



Tots els pobles antics i els salvatges, que encara avui es poden trobar en racons de món, eren animistes. Segons els primitius, tot té cos i ànima. El materialisme o el fisicisme, derivats del cientisme, s’imposaren en el segle XIX. Avui encara batega entre les masses humanes manipulades per acadèmics antiquats, molt abundants en el nivell mitjà de l’acadèmia. Els humans més desperts, ja des dels inicis del segle XX, albiren la necessitat de postular l’esperit fora i molt més enllà del territori físic.

Lluís Maria Xirinacs, ja assenyalava a finals del segle XX que el transcendiment de la nostra ànima cap a les altres ànimes en el món espiritual, d’ànima a ànima, malgrat ser un món pràcticament desconegut entre nosaltres, és tan ric i ple com el món material i proposava que requeriria tota la investigació que pogués fer una Universitat de l’Esperit, paral·lela i complementària de la nostra universitat tan unilateralment científica. Les ànimes no estan posades l’una al costat de l’altra, com els cossos; elles s’interpenetren sense perdre llur singularitat, s’influeixen, sempre si volen deixar-se influir. Les ànimes presoneres del cos, en canvi, poden ser influïdes contra la seva –feble– voluntat; d’aquesta influència mútua se’n diu possessió o rentat de cervell.

Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs

En finalitzar la xerrada, Dolors Marín Tuyà obrirà el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió

T'hi esperem!!!

TEXTO TRADUCIDO EN ESPAÑOL



MARTES 19 MARZO 2.019  


C O N F E R E N C I A


"MI ALMA Y YO"

COMO MANTENER UN EQUILIBRIO PSICO-ESPIRITUAL


PONENTE: DOLORS MARÍN TUYÀ


LUGARCAFÈ DE L’ÒPERA


La Rambla, 74, de Barcelona (Frente al Gran Teatro del Liceo)




Día: Martes 19 MARZO 2019 


Hora: 20:00 horas


Charla: “MI ALMA  Y YO".  COMO MANTENER UN EQUILIBRIO PSICO-ESPIRIITUAL.

A CARGO de: Dolors Marín Tuyà.




Hizo la carrera de Filosofía / sección de Psicóloga (1977-1982).

Desempeñó en el Hospital Clínico y en el Departamento de Salud Pública des de 1984-2011, como psicoterapeuta haciendo protocolos de terapia individual, grupal, e intervenciones comunitarias.

Formación Personal sanitario

Investigación

Publicaciones

Dolors Marín, creó el 1º centro en España para la atención del tabaquismo (fumaba el 70% de la gente a finales de los años 70 's)

Activismo en derechos humanos.

Miembro del Secretariado Nacional del ANC en periodo fundacional 2011-2013. Fue su presidenta desde abril 2011-abril 2012 y editora del boletín de la ANC. Asamblea Nacional Catalana

Coordinadora de la sectorial de psicología ANC 2015-2018.
Promotora del DERECHO A LA HISTORIA desde 2010




"MI ALMA Y YO"



Dolors Marín Tuyà. Psicóloga y miembro del Grupo de Investigación Globàlium de la Fundación Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marín Tuyà. Yo soy yo. Yo tengo mi alma. Mi alma es la que lo sabe todo de mí, de mi propia vida interior de afectos, ideas, emociones, sensaciones y decisiones. Lo sabe todo mejor que yo porque no se distrae como yo. Yo me distraigo en el mundanal ruido y en el trasiego diario. Tener una mentalidad analítica y empírica hace que las densas nieblas formales me alejen de mi propia alma. Entonces es cuando me desanimo. Para recuperar el estado de ánimo hay que saber escuchar y atender el alma.

Mi alma me habla, soy yo que con las enormes distracciones de hoy en día no la escucho. La acostumbro tener allá dentro, ignorada y confinada. No la veo porque la tengo justo detrás de mí, dentro de mí. Está siempre, y está tan viva como yo.

Mi alma vive en mi refugio interior, siempre me espera y, cuando voy, allí la tengo y me anima. Brilla cuando estoy con ella. Con ella me aquieto, me relajo, me concentro. Con ella quedo lejos del fragor de fuera. Y voy sabiendo más de mí, y me animo.

Y es que no es la economía o la ciencia que lo arreglan todo, hay una parte que corresponde, a pesar de ser negada y marginada, en el mundo del espíritu. La conciencia. Que es de donde brota la inteligencia y la voluntad, la responsabilidad y la libertad, la independencia y la soberanía de cada persona. Yo tengo mi cuerpo (psíquico y físico) y tengo mi alma (sentimiento emocional profundo y las costumbres de persona individual y colectiva).



Todos los pueblos antiguos y salvajes, que todavía hoy se pueden encontrar en rincones de mundo, eran animistas. Según los primitivos, todo tiene cuerpo y alma. El materialismo o el fisicismo, derivados del cientifismo, se impusieron en el siglo XIX. Hoy todavía late entre las masas humanas manipuladas por académicos anticuados, muy abundantes en el nivel mediano de la academia. Los humanos más despiertos, ya desde los inicios del siglo XX, divisan la necesidad de postular el espíritu fuera y mucho más allá del territorio físico.

Lluís Maria Xirinacs, ya señalaba a finales del siglo XX que el trascendimiento de nuestra alma hacia las otras almas en el mundo espiritual, de alma a alma, a pesar de ser un mundo prácticamente desconocido entre nosotros, es tan rico y pleno como el mundo material y proponía la necesidad de toda la investigación que pudiera hacer una Universidad del Espíritu, paralela y complementaria de nuestra universidad tan unilateralmente científica. Las almas no están puestas la una junto a la otra, como los cuerpos; ellas se interpenetran sin perder su singularidad, se influyen, siempre si quieren dejarse influir. Las almas prisioneras del cuerpo, en cambio, pueden ser influidas contra su –débil– voluntad; de esta influencia mutua se dice posesión o lavado de cerebro.

Dolors Marín Tuyà.


Psicóloga y miembro del Grupo de Investigación Globàlium de la Fundación Randa - Lluís M. Xirinacs.

Al término de la charla, Dolors Marín Tuyà abrirá el debate, planteándose todas las opiniones o interrogantes que surjan sobre el tema en cuestión.


Te esperamos!!!

Cómo llegar a:


CAFÉ DE L' ÒPERA:

LA RAMBLA, 74  (frente al Gran Teatre del Liceu, a pocas calles de Plaza de Catalunya)






Sito en la  céntrica calle La Rambla, nº 74, frente al gran Teatre del Liceu a muy pocas calles de Plaza Catalunya. Es un local confortable,  emblemático con glamour y solera, donde podremos tertuliar con tranquilidad, realizar una conferencia, y disfrutar de quien lo desee de una informal cena, en pleno corazón de la ciudad. Tenéis la parada de metro "Liceu"  L3  línea verde, e infinidad de lineas de autobuses, y en Plaza Catalunya los nocturnos y todas las lineas que van a "cercanías".


Mejor ubicación imposible!!


¡¡Te esperamos!!


Móvil para confirmar asistencia o para cualquier consulta: 654113551

Montse Guardia.





GRUP PSICOGNOSIS SOCIAL –GPS

No hay comentarios:

Publicar un comentario